Rafael Tur Costa i l'art abstracte a Eivissa
De l’informalisme negatiu i expressiu a l’informalisme cosmopolita, Rafael Tur Costa es considera entre els referents internacionals més reconeguts de l’art contemporani eivissenc de la segona meitat del segle XX.
El seu estil autodidacte es va reforçar amb l’estimuladora influència d’artistes que van viure a l’illa des dels anys 50, com Erwin Broner, els del grup El Paso, el moviment Dau al Set i de la Hochschule Für Bildende Kunst de Berlín.
La seva primera exposició es va celebrar a Eivissa el 1962 i va iniciar una llarga trajectòria local i internacional que immediatament va atreure l’atenció i l’admiració dels principals crítics. Entre les seves exposicions més destacables, les de Madrid, San Francisco, la International Kunstmesse de Basilea del 1971, o les que li van dedicar Palma de Mallorca i Barcelona. S’han presentat igualment diverses mostres sobre Tur Costa al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, com per exemple la dedicada als seus dibuixos de la primera època, basats en l’informalisme i gestualisme originaris de l’artista i que ja desvetllaven el seu posterior interès per la geometria constructiva.
A partir d’aquells dibuixos austers i eloqüents, d’un automatisme gràfic connectat d’alguna manera amb la doctrina surrealista, Tur Costa va anar introduint qualitats cromàtiques que bolcaven a la metàfora de la llum i que més tard esdevindrien relleus. Als anys 70, va girar el rumb cap a un procés més geomètric i constructivista, on es poden localitzar ecos de la Bauhaus.
L’obra de Rafael Tur Costa sempre ha estat vinculada a Eivissa, sempre hi ha viscut, hi ha treballat i des d’allà projecta la imaginació estètica i la pràctica de l’art (…) i malgrat que la seva obra es va donar a conèixer a la península, al continent i internacionalment, les seves referències i el seu món han estat relacionats amb l’illa i amb el moviment modern de les arts plàstiques i l’arquitectura (…) Una pintura rebel que evita la comunicació convencional i trenca voluntàriament amb els esquemes de la avantguarda clàssica que ha estat assimilada per la societat alienada (…) Art informal capaç de provocar la idea premonitòria d’un art per venir.
Antoni Marí
Però a banda, les inquietuds de Tur Costa han anat sempre més enllà de la seva plasmació pictòrica: juntament amb Broner, amb Raimon Torres, amb la seva dona Anneliese Witt i molts altres, van animar el món de l’art i la cultura a l’illa, impulsant, entre altres, iniciatives com el CineClub que va projectar per primera vegada cinema de qualitat en versió original. Tots ells es van sentir preocupats pel deteriorament de l’entorn on repercutia el superdesenvolupament turístic a l’illa.
Rafael va morir el desembre del 2020 amb 94 anys després de la inauguració de l’exposició La llum del fragment a Es Baluard Museu de Palma de Mallorca. L’exposició va venir al costat de la medalla d’or del Govern Balear i ha estat exposada també al Museu d’Art Modern de Collioure, França. Els darrers anys de vida va rebre el reconeixement del Consell Insular d’Eivissa amb la medalla d’or i del seu poble natal, Santa Eulària des Riu amb el premi Xarc. Altres premis anteriors van ser: la Primera Menció del Premi Internacional Joan Miró de Barcelona (1973), el Premi Diari d’Eivissa (1997) i el Premi Ramon Llull de les Arts, atorgat pel Govern Balear (2001).