Rafael Tur Costa y el arte abstracto en Ibiza
De l’informalisme negatiu i expressiu a l’informalisme cosmopolita, Rafael Tur Costa es considera entre els referents internacionals més reconeguts de l’art contemporani eivissenc de la segona meitat del segle XX.
El seu estil autodidacte es va reforçar amb l’estimuladora influència d’artistes que van viure a l’illa des dels anys 50, com Erwin Broner, els del grup El Paso, el moviment Dau al Set i de la Hochschule Für Bildende Kunst de Berlín.
Su primera exposición se celebró en Ibiza en 1962 e inició una larga trayectoria local e internacional que inmediatamente atrajo la atención y la admiración de los principales críticos. Entre sus exposiciones más destacables figuran las de Madrid, San Francisco, la International Kunstmesse de Basilea en 1971, o las que le dedicaron Palma de Mallorca y Barcelona. Se han presentado igualmente varias muestras sobre Tur Costa en el Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza, como por ejemplo la dedicada a sus dibujos de la primera época, basados en el informalismo y gestualismo originarios del artista y que ya desvelaban su posterior interés por la geometría constructiva.
A partir de aquellos dibujos austeros y elocuentes, de un automatismo gráfico conectado de alguna manera con la doctrina surrealista, Tur Costa fue introduciendo cualidades cromáticas que volcaban a la metáfora de la luz y que más tarde se convertirían en relieves. En los años 70, giró el rumbo hacia un proceso más geométrico y constructivista, donde se pueden localizar ecos de la Bauhaus.
L’obra de Rafael Tur Costa sempre ha estat vinculada a Eivissa, sempre hi ha viscut, hi ha treballat i des d’allà projecta la imaginació estètica i la pràctica de l’art (…) i malgrat que la seva obra es va donar a conèixer a la península, al continent i internacionalment, les seves referències i el seu món han estat relacionats amb l’illa i amb el moviment modern de les arts plàstiques i l’arquitectura (…) Una pintura rebel que evita la comunicació convencional i trenca voluntàriament amb els esquemes de la avantguarda clàssica que ha estat assimilada per la societat alienada (…) Art informal capaç de provocar la idea premonitòria d’un art per venir.
Antoni Marí
Però a banda, les inquietuds de Tur Costa han anat sempre més enllà de la seva plasmació pictòrica: juntament amb Broner, amb Raimon Torres, amb la seva dona Anneliese Witt i molts altres, van animar el món de l’art i la cultura a l’illa, impulsant, entre altres, iniciatives com el CineClub que va projectar per primera vegada cinema de qualitat en versió original. Tots ells es van sentir preocupats pel deteriorament de l’entorn on repercutia el superdesenvolupament turístic a l’illa.
Rafael falleció en diciembre de 2020 a los 94 años tras la inauguración de la exposición La llum del fragment en Es Baluard Museu de Palma de Mallorca. La exposición llegó junto a la medalla de oro del Gobierno Balear y ha sido expuesta también en el Museo de Arte Moderno de Collioure, Francia. En sus últimos años de vida recibió el reconocimiento del Consell Insular de Ibiza con la medalla de oro y de su pueblo natal, Santa Eulària des Riu, con el premio Xarc. Otros premios anteriores fueron: la Primera Mención del Premio Internacional Joan Miró de Barcelona (1973), el Premio Diari d’Eivissa (1997) y el Premio Ramon Llull de las Artes, otorgado por el Gobierno Balear (2001).
